Lletra en italià:
Come un branco di lupi
che scende dagli altipiani ululando
o uno sciame di api
accanite divoratrici di petali odoranti
precipitano roteando come massi da
altissimi monti in rovina.
Uno dice che male c'è a organizzare feste private
con delle belle ragazze
per allietare primari e servitori dello stato?
Non ci siamo capiti
e perché mai dovremmo pagare
anche gli extra a dei rincoglioniti?
Che cosa possono le leggi
dove regna soltanto il denaro?
la giustizia non è altro che una pubblica merce…
di cosa vivrebbero
ciarlatani e truffatori
se non avessero moneta sonante da gettare come ami fra la gente.
La linea orizzontale
ci spinge verso la materia,
quella verticale verso lo spirito.
con le palpebre chiuse
s'intravede un chiarore
che con il tempo e ci vuole pazienza,
si apre allo sguardo interiore:
inneres auge, das innere auge
La linea orizzontale ci spinge verso la materia,
quella verticale verso lo spirito.
la linea orizzontale ci spinge verso la materia,
quella verticale verso lo spirito.
Ma quando ritorno in me,
sulla mia via, a leggere e studiare,
ascoltando i grandi del passato…
mi basta una sonata di Corelli,
perché mi meravigli del creato!
F.B.
Traducció en català:
Com una manada de llops
que davalla des de les terres altes udolant
o un eixam d'abelles
ferotges que devoren pètals perfumats,
es precipiten rodolant com roques
de l’alta muntanya en ruïnes.
Hom diu que quin mal hi ha en celebrar festes privades
amb noies guapes
per animar els primaris i els funcionaris de l'Estat?
No ens hem entès
i per què hem de pagar
fins i tot els extres dels carallots?
Què poden fer les lleis
on només hi regnen els diners?
la justícia només és una mercaderia pública ...
de què viurien
xarlatans i estafadors
si no tinguessin calés en efectiu per a llançar com l'amor entre les persones.
La línia horitzontal
ens empeny cap al subjecte,
aquella vertical cap a l'esperit.
amb els ulls tancats
s’albira una claror
que amb el temps, i es necessita paciència,
obre l'ull interior:
Inneres Auge, Das Innere Auge
La línia horitzontal ens empeny cap a la matèria,
aquella vertical cap a l'esperit.
la línia horitzontal ens empeny cap a la matèria,
vertical cap a l'esperit.
Però quan torno en mi
a la meua manera de fer, a llegir i estudiar,
escoltant els grans del passat ...
En tinc prou amb una sonata de Corelli
perquè em meravelli de la creació!
F. B.
martes, 5 de enero de 2010
Inneres Auge
F. Battiato vuelve a la carga, el otro que sale en el videoclip me han dicho que es Manlio Sgalambro: filósofo, colaborador y amigo de Battiato y además me han enviado la letra...que hace referenia a los excesos de Berlusconi...(eso si, la traducción está en catalán...)
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)

No hay comentarios:
Publicar un comentario